"Crec en l'Esperit Sant".
"Ningú no pot dir: Jesús és el Senyor, si no és sota l'acció de l'Esperit Sant" (1Cor 12, 3).
El dia de la Pentecosta (al final de les set setmanes pasquals), la Pasqua del Crist es completa amb l'efusió de l'Esperit Sant, que és manifestat, donat i comunicat com a Persona divina. De la seva plenitud, el Crist, el Senyor, vessa profusament l'Esperit. Aquell dia es revela plenament la santíssima Trinitat.
L'Esperit Sant és la unció del Crist. Per això el Crist, Cap del Cos que és l'Església, difon l'Esperit en tots els seus membres per alimentar-los, guarir-los, organitzar-los en llurs funcions mútues, vivificar-los, enviar-los a donar testimoni, associar-los al seu oferiment al Pare i a la seva intercessió per tot el món. Amb els sagraments de l'Església, el Crist comunica als membres del seu Cos el seu Esperit Sant i santificador (cf. C.E.C. 731-739).
Nosaltres fem l'experiència de l'Esperit Sant quan amb actitud i disponibilitat de deixebles escoltem la Sagrada Escriptura. En participar de l'Eucaristia. El Pa de vida que combreguem ­Cos del Senyor entregat per nosaltres­ el sacerdot el consagra invocant l'Esperit Sant. És obra de l'Esperit. Si preguem de veritat, amb ànima de pobre, l'Esperit és qui amb nosaltres invoca l'Abbà, el nostre Pare del Cel.
"Tots nosaltres, els qui hem rebut la unció del mateix Esperit, és a dir,
l'Esperit Sant, hem estat fosos entre nosaltres i amb Déu. Per bé que, separadament, siguem nombrosos, i que el Crist faci que l'Esperit del Pare i seu habiti en cadascun de nosaltres i aquest Esperit, únic i indivisible, condueix per ell a la unitat els qui són distints entre ells". (Sant Ciril d'Alexandria, Jn 12).
L'Esperit distribueix els diferents carismes per als diferents serveis en el Poble de Déu, que acceptats com a dons, el mateix Esperit harmonitza per l'anunci coherent i íntegre de la Bona Nova de l'Evangeli i per a l'edificació en la unitat de l'Església.
El testimoni dels nombrosos màrtirs i sants confessors i verges en els dos mil·lennis de l'Església, i d'arreu on ha estat implantada, donen estimulant constància de l'obra de l'Esperit Sant.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -




"QUI DIEU QUE SÓC?"

Els nois i noies estudiants dels instituts que van a catequesi a les parròquies són una minoria que gairebé ho han d'amagar als companys perquè no se'ls en riguin. En plena adolescència ja es troben confrontats a un testimoniatge dur en un context advers o indiferent, on la fe cristiana és, com a mínim, totalment prescindible. Les poques vegades que surt a classe la figura de Jesucrist, els alumnes i professors deuen dir alguns que era un profeta, d'altres un il·luminat, d'altres un bon home, d'altres un extraterrestre, d'altres...
És fàcil d'imaginar el tràngol dels pocs alumnes creients sota la pressió de la pregunta de l'evangeli d'avui: "I vosaltres, qui dieu que sóc?". Qui s'atreveix, en plena classe, resistint les mirades i riotes dels companys, a alçar la veu i dir, a l'estil de sant Pere: "Jo crec que Jesús és el Fill de Déu, el Messies que va venir a salvar el món, i és la llum de la meva vida?".
Ah, si els joves creients, ajudats per la família i la comunitat i els moviments cristians, gosessin explicitar, amb coratge i amb naturalitat, la seva fe, potser es guanyarien el respecte i fins i tot traslladarien la pressió de la pregunta als professors i alumnes que en comptes de limitar-se a desmuntar la creença haurien d'argumentar la seva increença. I el que és més important, sobre la roca ferma de la fe no amagada, Jesús hi podria edificar "Església", que vol dir reunió, assemblea, comunitat... conceptes en principi atraients pels joves.
Ara bé, difícilment el jovent se'n sortirà si els seus pares amaguen la seva fe en els seus llocs de treball i els seus avis l'amaguen al casal de jubilats.
Pluralisme i laïcitat no vol pas dir quedar engolits per l'atonia (europea-espanyola-catalana-gironina) sinó ser capaços d'establir un diàleg franc i enriquidor per totes bandes, com el que proposa Jesús a l'evangeli d'avui.


Miquel-Àngel Ferrés i Fluvià

ANOTACIONS CATEQUÈTIQUES DE l´EVANGELI.

Recomanacions de Jesús sobre la pregària.
.
Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal PREGAR sempre sense defallir:
Lc 18,1
.
Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, PREGUEU pels qui us persegueixen.
Mt 5,44
.
PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Mt 9,38
.
Els deia:
La collita és abundant, però els segadors són pocs. PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Lc 10,2
.
Vetlleu, doncs, i PREGUEU en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.  
Lc 21,36
.
Vetlleu i PREGUEU, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
Mt 26,41
.
Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.
Ac 1,14
 

”SAPIGUEU, EN PRIMER LLOC, QUE NO HI HA CAP PROFECIA
DE L’ESCRIPTURA QUE PROCEDEIXI DE LA PRÒPIA INTERPRETACIÓ;
QUE MAI LA PROFECIA NO HA ESTAT PROFERIDA PER VOLUNTAT HUMANA, SINÓ QUE ÉS IMPULSATS PER L’ESPERIT SANT,
QUE ELS HOMES PARLAREN DE PART DE DÉU”

Alceu els ulls al cel
i mireu: qui ha creat l'estol dels astres,
qui els fa sortir, d'un a un,
i els crida cada un pel seu nom.
És tan gran la seva potència
i tan robusta la seva força,
que mai no en falta cap.

Això diu el Senyor, creador del cel,ell que és Déu,
que ha fet la terra i l'ha formada,
ell que li dóna solidesa,
que no l'ha creada buida
sinó bona per a habitar-hi.
Is (40,26; 45,18)

La FE és una resposta a la Paraula de Déu.
És l'acceptació complaguda del requeriment d'amors que ELL ens fa, de la proposta que ens fa ser el nostre company de viatge en el camí de la vida i l'amic entranyable del nostre cor.

Nosaltres creiem que a Israel el nostre Creador, començar de purificar i elevar la marxa de l'home cap a la Veritat.
Es manifestà a la humanitat i es lligà al seu destí per revelar-li la seva glòria, això és, que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el Fill unigènit (Jo 3,16)

Unint-se a la humanitat, el diví company de ruta obre diàleg amb ella a mesura que la va trobant. S'hi insereix i li dóna una nova direcció. Des de llavors hi ha un nou principi, els efectes del qual es van sentint lentament, però de manera inexorable.

La revelació de Déu produí un fenomen únic al món: el messianisme; l'home esperava alguna cosa de Déu. Es clar que tothom anhela redempció, i que totes les religions són de redempció. Però únicament a Israel hi havia el convenciment que aquesta redempció consistia en una alliberació de la nostra infidelitat humana i doncs, del pecat.
Igualment, només Israel tenia el convenciment que la redempció és realitzava en la història del seu poble.

Així la Paraula de Déu és revelarà al món amb la FE d'Abraham, amb el COMPROMÍS de Moisès, amb la FERMESA dels Profetes, amb l'ESPERANÇA de Maria, i definitivament amb JESÚS de Natzaret.
JO SÓC EL CAMÍ, LA VERITAT I LA VIDA. (Jo 14,6)
JO ESTARÉ AMB VOSALTRES DIA RERA DIA FINS A LA FI DEL MÓN. (Mt 28,20)

La FE en JESUCRIST té derivacions formidables en el nostre capteniment. Ella ens forneix d'unes llums i una força, d'unes fonts d'inspiració i de generositat, que ens fa capaços com el qui més per ajudar la Humanitat a inventar, i practicar l'ètica que reclama la vida en cada moment.
En aquest món només es treu allò que se substitueix. I per això cal treure el mal substituint-lo pel bé.
Cal treure la pobresa amb més justícia. Cal desbancar l'esclavitud amb la llibertat. Cal foragitar la ignorància amb la veritat. I cal canviar tanta tristesa i desànim com aclapara el cor dels homes amb el perdó, la pau i l'alegria.

"Déu volgué reconciliar-ho tot per Ell i destinar-ho a Ell, posant a pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist". I així Jesucrist és el testimoni fidel i el primer ressuscitat d'entre els morts. Jesús és la primícia de tots els qui estem cridats a participar finalment, amb plenitud, de la vida, la llum i la veritat que només Déu ens pot oferir.

correu: cercleestudis@gmail.com

Estem destinats a una gran missió.


Creats per Déu, instruments del seu projecte del cosmos físic.
Estem destinats a una gran missió.
Però hem de passar per la prova.
Jesús és el camí, cal seguir les seves petjades per santificar-nos.  

I per què ens hem de santificar, que vol dir això?
Doncs Jesús ens convida a convertir-nos, per poder viure amb Ell permanentment, eternament; per tant, no podem pretendre viure amb els mateixos paràmetres egoistes a que estem acostumats a viure, hem de fer l'esforç de seguir els seus consells evangèlics, per esdevenir membres del Regne de Déu, on l'amor, la pau, la fraternitat i la comunió amb Ell, ens ha de transfigurar a la seva semblança.


Escoltem sant Joan! Amb quina seguretat va escriure en la seva primera epístola: ”Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som!...Estimats, des d’ara som fill de Déu” (1 Jo 3,1-2; vegeu 3,10; 5,2). Per a ell aquesta crida no és una paraula vana, sinó que tradueix ben manifestament una realitat viscuda. Està unida estretament a l’encarnació del Verb, a la qual retorna sense parar al llarg de la mateixa epístola.
Recordem les paraules de la missió confiada pel Senyor a Maria Magdalena el matí de la seva resurrecció: ” Vés a trobar els meus germans i digue’ls: Me’n pujo al meu Pare i vostre Pare, al meu Déu i vostre Déu” (Jo 20,17).

El mateix passa amb sant Pau, ho proclama, insisteix i afirma amb energia, que tot cristià ho esperimenta en ell mateix, indubtablement. Rellegim almenys, els dos textos essencials, per més coneguts que siguin.
”Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu.  Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abba, Pare!» Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.(Rm 8,14-17).
”Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills.  I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!».  Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.(Ga 4,4-7).

La forma d’actuar i viure com a cristià sempre estarà adornat amb els fruits de l'Esperit, que són: amor, goig,  pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix.

Assaborir l’Evangeli, degustar la Paraula.  
Tenir set, ganes de treballar i posar-se en camí.  
Comença una cosa nova quan sentim un desig gran, quan tenim set de Déu els camins apareixen.

La set ens il-lumina i ens obre camí.
El salmista ens diu una cosa important sobre la manera de treballar en i amb grup bíblic: “Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua (Sl 63,2).
Quan una persona anhela Déu, com si fos la mateixa respiració, acaba trobant-se Déu pels corriols de la vida (Sl 42-43), fins i tot quan podríem tenir la sensació del profeta Jeremies, que molta gent prefereix una altra mena de –deus d’aigua- : “El meu poble ha comès un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l’aigua” (Jr 2,13).

Avui constatem en el nostre món globalitzat que hi ha molta gent que té set de la Paraula de Déu,  però no troba els camins per arribar a la font: no es consideren preparats per a aquesta tasca o ho veuen com una empresa per a gent –selecta-, per a especialistes, per a aquells que tenen molt de temps per perdre.... o aneu a saber què.
El cas és que no s’atreveixen a entrar a aquest bosc misteriós, no tenen coratge per endinsar-se dins aquesta mina que amaga tresors de valor incalculable i que fins hi tot quan es troba a l’abast de la mà –hi ha moltes cases que tenen una Bíblia-, la fan servir de decoració, per fer bonic, i no pas de brúixola per orientar-se en la confusió de la vida; hi ha molta gent que no s’atreveix a obrir-la i a llegir-la.

Podem llegir la Bíblia a casa, individualment, però també podem treballar junts i llegir-la en grup. Una cosa no està pas renyida amb l’altra: es complementen mútuament. Com més es prepara una persona individualment, el grup bíblic es torna més ric i t’introdueix a dimensions noves, insospitades.

Poseu-vos en camí, Entrar en un grup bíblic i escoltar la Paraula de Déu ens introdueix en un dinamisme que no ens permet ni somniar quina serà la meta definitiva. És un procés que ens captiva. Feu-ho i ho veureu.

correu: cercleestudis@gmail.com

CERCLE D'ESTUDIS DE LA BÍBLIA

De la Paraula revelada, a la Història encarnada.

Aquesta web vol ser útil a qüestions de FE i animar-nos mútuament a l'Esperança i a l'Amor a que tots estem cridats.

Amb el tràfec quotidià potser hom no disposa d'un temps adequat per parlar i aprofundir sobre aquests temes, aquella pregunta que no has gosat a fer, o no hi has trobat el moment oportú.
Aquí amb uns pocs minuts disposareu com d'un oasi de repòs que us pugui ajudar a retrobar-vos, com un taller de treball per poder ajustar, afinar i harmonitzar el "que som", "el ser conscient" en la relació amb hom mateix, en la relació amb les persones, amb la natura, i amb Déu.

El breu temps de que disposem en aquest món, pugui ser viscut plenament amb sentit de quelcom positiu que ompli la nostra vida. Si més no, saber posar humilment els nostres talents, a disposició d'Aquell qui ens n'ha fet el do.

Quantes vegades potser hem pensat que el nostre viure rutinari, és un viure sense sentit, que gastem els minuts, les hores i dies, sense adonar-nos que per senzilla que pugui ser la nostra vida, podem viure-la plenament si tenim l'art de no deixar-nos perdre la bellesa del moment present, que és l'únic que existeix.

Membres de l'Associació Bíblica de Catalunya.
E-mail:cercleestudis@gmail.com