Diumenge 25 de juliol del 2010
Dia litúrgic: Diumenge XVII (cicle C) de durant l'any.
Santoral d’avui:
Diada de Sant Jaume (anomenat el Major), apòstol (+44, per Pasqua), de Betsaida, germà de Joan (fills de Zebedeu),
Santa Valentina, vg. i mr.
. . .
Evangeli d’avui:
Text de l'Evangeli (Lc 11,1-13): Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: «Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles». Ell els digué: «Quan pregueu, digueu: “Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació”».

I els digué encara: «Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa'm tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li”, segur que no li respondrà de dins estant: “No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls”. Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquest l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d'entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp?  I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen».
. . .
Comentari: Abbé Jean GOTTIGNY (Bruselas, Bèlgica)

Jesús pregava: “Senyor, ensenya'ns a pregar”.

Avui, Jesús en oració ens ensenya a pregar. Fixem-nos bé en allò que la seva actitud ens mostra. Jesucrist experimenta en moltes ocasions la necessitat de retrobar-se cara a cara amb el seu Pare. Lluc, en el seu Evangeli, insisteix en aquest punt.

De què parlaven aquell dia? No ho sabem. En canvi, d'una altra ocasió, ens ha arribat un fragment de la conversa entre el seu Pare i Ell. En el moment en què fou batejat en el Jordà, quan estava pregant, «una veu digué des del cel: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut”» (Lc 3,22). És el parèntesi d'un diàleg tendre i afectuós.

Quan, en l'Evangeli d'avui, un dels deixebles, en observar el seu recolliment, el prega que els ensenyi a parlar amb Déu, Jesús respon: «Quan pregueu, digueu: ‘Pare, santifica el teu nom...» (Lc 11,2). L'oració consisteix en una conversa filial amb aquest Pare que ens estima amb bogeria. ¿No definia santa Teresa d'Àvila la pregària com “un intercanvi íntim d'amistat”, en el qual «hom enraona sovint de tu a tu amb aquest Déu per qui se sap estimat»?

Benet XVI troba «significatiu que Lluc situï el Parenostre en el context de l'oració personal del mateix Jesús. D'aquesta forma, Ell ens fa participar de la seva pregària; ens condueix envers l'interior del diàleg íntim de l'amor trinitari; per dir-ho així, eleva les nostres misèries humanes fins al cor de Déu».

És prou significatiu que, en el llenguatge ordinari, l'oració que Jesucrist ens ha ensenyat es resumeix en aquestes dues úniques paraules: «Pare Nostre». La pregària cristiana és eminentment filial.

La litúrgia catòlica posa aquesta oració en els nostres llavis en el moment en què ens preparem per a rebre el Cos i la Sang de Jesucrist. Les set peticions que comporta i l'ordre en què les trobem formulades ens donen una idea del capteniment que hem de mantenir quan rebem la Comunió Eucarística.

o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o

El Papa Benet XVI vindrà a Barcelona.
-
El 7 de novembre d’aquest any el Papa Benet XVI vindrà a Barcelona per presidir la consagració del temple de la Sagrada Família. A mesura que ens acostem a aquell dia, prenem major consciència de la importància d’aquesta visita. I això per dues raons. La primera i la més important, pel relleu religiós, social i mediàtic del Sant Pare i, la segona, pel relleu singularíssim de l’església que el Papa consagrarà.
Celebrant la festa de Sant Pere i Sant Pau és molt convenient presentar la missió que el Papa Benet XVI realitza al servei de l’Església estesa d’Orient a Occident, com a successor de Pere.
L’apòstol Pere fou un dels primers cridats per Jesús i sempre ocupa un lloc preeminent en els evangelis. Ell encapçala les llistes dels Apòstols; quan Jesús és a Cafarnaüm, s’hostatja ordinàriament a casa seva; en els moments més solemnes respon en nom de tots; el missatge que els àngels de la resurrecció de Jesús confien a les dones fa una referència especial a Pere. No hi ha dubte que aquesta primacia posa en relleu la missió especial que el Senyor li confià a ell i als seus successors.
Pere ens diu clarament qui és Jesús: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.” Jesús ens manifesta qui és Pere i la funció que Pere i els seus successors tindran en l’Església: “Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. […] Tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.”
El ministeri de Pere prové de la voluntat de Jesús, que va voler que el primer papa i els seus successors fossin instruments a través dels quals l’Esperit Sant construeix i manté la unitat de l’Església. Es tracta d’una unitat interna que consisteix en una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Senyor, i també de la unitat externa, que significa la unió de cada Església particular amb el bisbe que la presideix, i de l’Església universal amb el Papa.
Crist va constituir els Dotze a manera de col·legi o grup permanent. Al seu davant va posar-hi Simó Pere, al qual confià la funció de ser fonament visible de la unitat de l’Església; li’n lliurà les claus i l’instituí pastor de tot el ramat. Així com per disposició del Senyor sant Pere i els altres apòstols formen un sol col·legi apostòlic, de semblant manera el romà Pontífex, successor de Pere, i els bisbes, successors dels Apòstols, es troben units ells amb ells. D’aquesta manera el col·legi expressa la varietat i la universalitat del poble de Déu i alhora la unitat del ramat de Crist.
El Papa, com Pere, confirma els seus germans en la fe. El ministeri petrí ha fet efectiu sempre durant tota la seva existència la promesa de Jesús. Viure en comunió de fe i d’amor amb el successor de Pere enriqueix l’experiència creient dels cristians i estreny els llaços entre ells com a membres vius de l’Església. A la vegada, engendra uns sentiments d’amor i de veneració que enriqueixen l’eclesialitat personal i comunitària.

† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona

ANOTACIONS CATEQUÈTIQUES DE l´EVANGELI.

Recomanacions de Jesús sobre la pregària.
.
Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal PREGAR sempre sense defallir:
Lc 18,1
.
Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, PREGUEU pels qui us persegueixen.
Mt 5,44
.
PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Mt 9,38
.
Els deia:
La collita és abundant, però els segadors són pocs. PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Lc 10,2
.
Vetlleu, doncs, i PREGUEU en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.  
Lc 21,36
.
Vetlleu i PREGUEU, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
Mt 26,41
.
Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.
Ac 1,14
 

”SAPIGUEU, EN PRIMER LLOC, QUE NO HI HA CAP PROFECIA
DE L’ESCRIPTURA QUE PROCEDEIXI DE LA PRÒPIA INTERPRETACIÓ;
QUE MAI LA PROFECIA NO HA ESTAT PROFERIDA PER VOLUNTAT HUMANA, SINÓ QUE ÉS IMPULSATS PER L’ESPERIT SANT,
QUE ELS HOMES PARLAREN DE PART DE DÉU”

Alceu els ulls al cel
i mireu: qui ha creat l'estol dels astres,
qui els fa sortir, d'un a un,
i els crida cada un pel seu nom.
És tan gran la seva potència
i tan robusta la seva força,
que mai no en falta cap.

Això diu el Senyor, creador del cel,ell que és Déu,
que ha fet la terra i l'ha formada,
ell que li dóna solidesa,
que no l'ha creada buida
sinó bona per a habitar-hi.
Is (40,26; 45,18)

La FE és una resposta a la Paraula de Déu.
És l'acceptació complaguda del requeriment d'amors que ELL ens fa, de la proposta que ens fa ser el nostre company de viatge en el camí de la vida i l'amic entranyable del nostre cor.

Nosaltres creiem que a Israel el nostre Creador, començar de purificar i elevar la marxa de l'home cap a la Veritat.
Es manifestà a la humanitat i es lligà al seu destí per revelar-li la seva glòria, això és, que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el Fill unigènit (Jo 3,16)

Unint-se a la humanitat, el diví company de ruta obre diàleg amb ella a mesura que la va trobant. S'hi insereix i li dóna una nova direcció. Des de llavors hi ha un nou principi, els efectes del qual es van sentint lentament, però de manera inexorable.

La revelació de Déu produí un fenomen únic al món: el messianisme; l'home esperava alguna cosa de Déu. Es clar que tothom anhela redempció, i que totes les religions són de redempció. Però únicament a Israel hi havia el convenciment que aquesta redempció consistia en una alliberació de la nostra infidelitat humana i doncs, del pecat.
Igualment, només Israel tenia el convenciment que la redempció és realitzava en la història del seu poble.

Així la Paraula de Déu és revelarà al món amb la FE d'Abraham, amb el COMPROMÍS de Moisès, amb la FERMESA dels Profetes, amb l'ESPERANÇA de Maria, i definitivament amb JESÚS de Natzaret.
JO SÓC EL CAMÍ, LA VERITAT I LA VIDA. (Jo 14,6)
JO ESTARÉ AMB VOSALTRES DIA RERA DIA FINS A LA FI DEL MÓN. (Mt 28,20)

La FE en JESUCRIST té derivacions formidables en el nostre capteniment. Ella ens forneix d'unes llums i una força, d'unes fonts d'inspiració i de generositat, que ens fa capaços com el qui més per ajudar la Humanitat a inventar, i practicar l'ètica que reclama la vida en cada moment.
En aquest món només es treu allò que se substitueix. I per això cal treure el mal substituint-lo pel bé.
Cal treure la pobresa amb més justícia. Cal desbancar l'esclavitud amb la llibertat. Cal foragitar la ignorància amb la veritat. I cal canviar tanta tristesa i desànim com aclapara el cor dels homes amb el perdó, la pau i l'alegria.

"Déu volgué reconciliar-ho tot per Ell i destinar-ho a Ell, posant a pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist". I així Jesucrist és el testimoni fidel i el primer ressuscitat d'entre els morts. Jesús és la primícia de tots els qui estem cridats a participar finalment, amb plenitud, de la vida, la llum i la veritat que només Déu ens pot oferir.

correu: cercleestudis@gmail.com

Estem destinats a una gran missió.


Creats per Déu, instruments del seu projecte del cosmos físic.
Estem destinats a una gran missió.
Però hem de passar per la prova.
Jesús és el camí, cal seguir les seves petjades per santificar-nos.  

I per què ens hem de santificar, que vol dir això?
Doncs Jesús ens convida a convertir-nos, per poder viure amb Ell permanentment, eternament; per tant, no podem pretendre viure amb els mateixos paràmetres egoistes a que estem acostumats a viure, hem de fer l'esforç de seguir els seus consells evangèlics, per esdevenir membres del Regne de Déu, on l'amor, la pau, la fraternitat i la comunió amb Ell, ens ha de transfigurar a la seva semblança.


Escoltem sant Joan! Amb quina seguretat va escriure en la seva primera epístola: ”Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som!...Estimats, des d’ara som fill de Déu” (1 Jo 3,1-2; vegeu 3,10; 5,2). Per a ell aquesta crida no és una paraula vana, sinó que tradueix ben manifestament una realitat viscuda. Està unida estretament a l’encarnació del Verb, a la qual retorna sense parar al llarg de la mateixa epístola.
Recordem les paraules de la missió confiada pel Senyor a Maria Magdalena el matí de la seva resurrecció: ” Vés a trobar els meus germans i digue’ls: Me’n pujo al meu Pare i vostre Pare, al meu Déu i vostre Déu” (Jo 20,17).

El mateix passa amb sant Pau, ho proclama, insisteix i afirma amb energia, que tot cristià ho esperimenta en ell mateix, indubtablement. Rellegim almenys, els dos textos essencials, per més coneguts que siguin.
”Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu.  Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abba, Pare!» Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.(Rm 8,14-17).
”Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills.  I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!».  Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.(Ga 4,4-7).

La forma d’actuar i viure com a cristià sempre estarà adornat amb els fruits de l'Esperit, que són: amor, goig,  pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix.

Assaborir l’Evangeli, degustar la Paraula.  
Tenir set, ganes de treballar i posar-se en camí.  
Comença una cosa nova quan sentim un desig gran, quan tenim set de Déu els camins apareixen.

La set ens il-lumina i ens obre camí.
El salmista ens diu una cosa important sobre la manera de treballar en i amb grup bíblic: “Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua (Sl 63,2).
Quan una persona anhela Déu, com si fos la mateixa respiració, acaba trobant-se Déu pels corriols de la vida (Sl 42-43), fins i tot quan podríem tenir la sensació del profeta Jeremies, que molta gent prefereix una altra mena de –deus d’aigua- : “El meu poble ha comès un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l’aigua” (Jr 2,13).

Avui constatem en el nostre món globalitzat que hi ha molta gent que té set de la Paraula de Déu,  però no troba els camins per arribar a la font: no es consideren preparats per a aquesta tasca o ho veuen com una empresa per a gent –selecta-, per a especialistes, per a aquells que tenen molt de temps per perdre.... o aneu a saber què.
El cas és que no s’atreveixen a entrar a aquest bosc misteriós, no tenen coratge per endinsar-se dins aquesta mina que amaga tresors de valor incalculable i que fins hi tot quan es troba a l’abast de la mà –hi ha moltes cases que tenen una Bíblia-, la fan servir de decoració, per fer bonic, i no pas de brúixola per orientar-se en la confusió de la vida; hi ha molta gent que no s’atreveix a obrir-la i a llegir-la.

Podem llegir la Bíblia a casa, individualment, però també podem treballar junts i llegir-la en grup. Una cosa no està pas renyida amb l’altra: es complementen mútuament. Com més es prepara una persona individualment, el grup bíblic es torna més ric i t’introdueix a dimensions noves, insospitades.

Poseu-vos en camí, Entrar en un grup bíblic i escoltar la Paraula de Déu ens introdueix en un dinamisme que no ens permet ni somniar quina serà la meta definitiva. És un procés que ens captiva. Feu-ho i ho veureu.

correu: cercleestudis@gmail.com

CERCLE D'ESTUDIS DE LA BÍBLIA

De la Paraula revelada, a la Història encarnada.

Aquesta web vol ser útil a qüestions de FE i animar-nos mútuament a l'Esperança i a l'Amor a que tots estem cridats.

Amb el tràfec quotidià potser hom no disposa d'un temps adequat per parlar i aprofundir sobre aquests temes, aquella pregunta que no has gosat a fer, o no hi has trobat el moment oportú.
Aquí amb uns pocs minuts disposareu com d'un oasi de repòs que us pugui ajudar a retrobar-vos, com un taller de treball per poder ajustar, afinar i harmonitzar el "que som", "el ser conscient" en la relació amb hom mateix, en la relació amb les persones, amb la natura, i amb Déu.

El breu temps de que disposem en aquest món, pugui ser viscut plenament amb sentit de quelcom positiu que ompli la nostra vida. Si més no, saber posar humilment els nostres talents, a disposició d'Aquell qui ens n'ha fet el do.

Quantes vegades potser hem pensat que el nostre viure rutinari, és un viure sense sentit, que gastem els minuts, les hores i dies, sense adonar-nos que per senzilla que pugui ser la nostra vida, podem viure-la plenament si tenim l'art de no deixar-nos perdre la bellesa del moment present, que és l'únic que existeix.

Membres de l'Associació Bíblica de Catalunya.
E-mail:cercleestudis@gmail.com