Josep Roca és reelegit President Local de Convergència Democratica de Catalunya per pràctica unanimitat dels vots emesos.

+ més informació  
http://www.ciu.cat/arenysdemunt

Any 2007. Novament, el 8 de març commemorem el Dia Internacional de la Dona i, en aquest marc, Convergència Democràtica de Catalunya vol dedicar algunes reflexions al voltant de la situació de risc que pateixen, d’una manera especialment manifesta, alguns col·lectius de dones.

El final del segle XX i el principi del XXI han estat marcats per l’inici de la revolució tecnològica, que ha de transformar el model de societat actual, producte de l’anterior revolució industrial. Ara hem de caminar cap a la societat del benestar i tenim les eines per fer-ho. Tanmateix, tenir aquestes eines no necessàriament és garantia d’èxit si no se’n fa un ús adequat. La societat del segle XXI és la societat del progrés, però el propi progrés porta intrínsecs alguns perills, un dels quals és l’aparició de noves bosses de marginació amb un clar predomini de la dona o, dit d’altra manera, la feminització de la pobresa.

La responsabilitat dels governs en el disseny i l’execució de bones polítiques socials és determinant per a l’èxit de la societat del benestar. Actualment, la manca de lideratge en aquest sentit ens està portant a una situació en què la pobresa té, cada cop més, cara de dona. I hi ha certs col·lectius especialment vulnerables, com per exemple les dones vídues. Majoritàriament es tracta de dones grans que, després d’haver estat durant tota la seva vida sent las majors productores de benestar social (tenint cura dels fills, de la llar, de les persones malaltes, ...), els hi és negat el dret a viure dignament. Recentment hem tingut coneixement que més de 30.000 persones han estat excloses del dret a rebre les prestacions de viduïtat en els darrers tres anys, per part del Govern de Catalunya. Iniciatives com aquesta no porten més que a l’exclusió social de les persones damnificades.

Un altre col·lectiu en risc el conformen les dones joves amb famílies monoparentals. L’organització del treball pròpia de l’època industrial és incompatible amb el model de societat actual i amb els diferents models de nuclis familiars. Si a aquesta situació li sumem un política social que no s’adapta a les noves realitats, el resultat és una absoluta manca de serveis per a aquestes persones que han de conciliar la seva vida professional amb la seva vida personal.

Per tot això, des de Convergència Democràtica de Catalunya demanem una immediata i decidida actuació des dels governs per donar resposta a les necessitats de la ciutadania i, molt especialment, a les d’aquells col·lectius de dones que pateixen una situació de risc d’exclusió social. En aquest sentit, la urgència d’una planificació social que permeti viure a les persones amb dignitat i que posi al seu abast els serveis mínims indispensables per a la completa realització personal i professional és més patent que mai.

Les dones i els homes de Convergència Democràtica de Catalunya continuarem treballant per fer del nostre un país on la igualtat d’oportunitats per a tothom i la justícia social siguin una realitat

Jordi Pujol presenta Alfons Molons com a cap de llista de CiU d’Arenys de Munt.

El proper dimarts, 6 de març, a les 19h, Jordi Pujol, ex president de la Generalitat de Catalunya i president de CDC, presentarà Alfons Molons com a cap de llista de CiU d’Arenys de Munt.

L’acte de presentació, que s’ha concebut com un acte públic obert a tota la ciutadania d’Arenys de Munt, tindrà lloc a la Sala Municipal de  l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

HI ESTEU TOTS CONVIDATS!!!!!!

DADES DE L'ACTE

MOTIU: Presentació d’Alfons Molons com a cap de llista de CiU d’Arenys de Munt

DIA: Dimarts, 6 de març de 2007

HORA: 19h

LLOC: Sala  Municipal de l’Ajuntament d’Arenys de Munt

Josep Lluís Cleries,Diputat de CIU al Parlament de Catalunya, ha realitzat una xerrada sobre la llei de dependència, la llei de serveis socials de Catalunya, pensions, etc.

L'acte ha comptat amb la presència del Cap de Llista de CIU a Arenys de Munt, Alfons Molons,,  de diversos dirigents de la federació i de vilatans i vilatanes interessats en el tema.

Properament us informarem amb un resum més àmpli de la xerrada.

Gràcies

Dijous dia 8 de febrer a les 18 hores a Can Borrell xerrada sobre la llei de depèndència, la compatibilització del SOVI amb la pensió de viduïtat i altres temes d'interés per a la gent gran.

Impartirà la Xerrada:

JOSEP LLUÍS CLERIES.
Diputat al Parlament de Catalunya i membre de les comissions parlamentàries:
Comissió de Benestar i Immigració. Membre.
Comissió sobre els Drets de les Dones.
Comissió sobre les Polítiques de Joventut.
Comissió d'Estudi de la Situació de les Persones amb Discapacitats.

Presentarà l'Acte:

ALFONS MOLONS

Cap de Llista de CIU

La reedició del nou tripartit ens sumeix, tal com ja s’ha escrit força, a la Catalunya postnacional. El tripartit ens diu que ara és l’hora de deixar-se estar de reivindicacions nacionals i dedicar-se a fer polítiques, que -com no- n’anomenen polítiques socials, com si les polítiques fetes fins ara no fossin socials, com si les polítiques socials estessin renyides amb polítiques d’afirmació nacional. Per Convergència i Unió això són dues maneres de fer indestriables una de l’altra. Renunciar a les reivindicacions nacionals en un país com el nostre, en fase de construcció permanent, en lluita constant amb un Estat espanyol devorador dels anhels de molta gent que considerem Catalunya com a arrel única de la nostra forma de sentir i de ser, abandonar els esforços en el procés de recuperació de les llibertats nacionals, és quelcom que Catalunya no es pot permetre.
Però aquesta acció també es pot fer des dels Ajuntaments. El nostre és un municipalisme d’afirmació, que vol reforçar els ajuntaments per reforçar la nostra sobirania com a poble.
Convergència i Unió només es compromet amb un govern local que aposti per la normalització nacional, per la potenciació de la cultura, per la recuperació i manteniment de les tradicions, per l’impuls a la creativitat, per l’obertura al món i la seva projecció, pel reforçament de l’àmbit lingüístic del català i pel desplegament de la simbologia pròpia que ens defineix.
Amb tota la humilitat possible, pensem que a Arenys de Munt, amb el govern actual d’AM2000 i CiU, s’ha treballat amb aquesta sensibilitat i s’ha actuat en conseqüència.
Arenys de Munt ha estat farcit d’actes culturals i festius inherents a un sentiment convençut de pertinença, en gran part organitzats per una societat civil compromesa amb el poble i amb el país, d’altres liderats per l’Ajuntament.
La Festa de Sant Antoni, la Primavera de les Arts, Sant Joan, la fira de la Cirera, les Puntaires, la celebració de l’11 de setembre, els concursos literaris, la mostra de “relleno”, els quaderns de cultura, la presència de les seleccions catalanes de hockey, els actes del MAPA, el concurs de sardanes a la plaça per Sant Martí i les ballades a plaça a l’estiu, els cursos de l’aula cultural, l'enfocament de l’agermanament amb Feityac, els geganters, l’Esbart, la Coral del Remei i dels Rossinyols, el “caga tió”, les rutes culturals, el “coneixem els Arenys”, el Batec, el Tehac, les Bredes, les Cate-colònies, les obres d’Amics per l’Art, les exposicions del Grup Fotogràfic, la marxa popular, el Centre Excursionista, el col•lectiu Museu-Arxiu, els Voluntaris per Arenys de Munt, el compromís clar de les associacions culturals i esportives en l’ús del català com a llengua vehicular i de comunicació, i moltes coses que de ben segur ens deixem, són actes i actituds que miren el poble i el país, amb tota l’estima i amb tota la vigència de voler seguir avançant.
En un món de globalització, pren més importància que mai la identitat local, i són els municipis, les cèl•lules bàsiques de l’entramat institucional i social del nostre país, els que han de ser l’eix vertebrador des d’on aplicar les polítiques que permetin oferir a Arenys de Munt més oportunitats per a la seva gent, i sempre fer-ho no oblidant mai d’on venim, qui som i on volem anar.

L’actual portaveu de CiU a l’Ajuntament d’Arenys de Munt i segon tinent d’Alcalde del municipi, així com regidor de Joventut, Participació Ciutadana i Solidaritat i Cooperació, Alfons Molons, ha estat designat, per la Federació de CiU d’Arenys de Munt, com a cap de llista de CiU, tornant a encapçalar, d’aquesta manera, la llista de la formació nacionalista, per a les eleccions municipals de 2007.

La federació de CiU d’Arenys de Munt va acordar, en una reunió celebrada el passat dimarts dia 11, designar Alfons Molons com a cap de llista de CiU en el municipi.

La Federació de CiU d’Arenys de Munt inicia, d’aquesta manera, el seu tret de sortida per a les eleccions municipals de 2007, amb l’objectiu d’assolir l’alcaldia.

Alfons Molons està casat i és pare de dues filles. La seva carrera professional s’ha desenvolupat dins el món de la solidaritat, portant a terme diferents tasques de responsabilitat dins una organització no governamental del Maresme i Catalunya.

Fes-te militant

Artur Mas “seguirà al peu del canó” i ofereix CiU com “la casa comuna del catalanisme, ara més que mai”. Duran lloa “la victòria” de CiU i “el fracàs electoral” del PSC

Sí et vols fer militant, oferir-te com a col·laborador, fer-nos arribar propostes, etc.  pots enviar-nos un coreu a: arenysdemunt@ciu.info

O fes clic a la Imatge.

Hem guanyat a 39 comarques, a 832 municipis, a les 4 capitals catalanes i a la mateixa ciutat de Barcelona. És una victòria total de CiU. Si no es respecta al guanyador no és problema de la campanya. Vol dir que PSC i ERC han enganyat a una part significativa del poble de Catalunya”. Són paraules del president de Convergència i Unió, Artur Mas, que, acompanyat del secretari general de la federació, Josep Antoni Duran i Lleida, ha fet aquesta tarda la primera valoració pública dels pactes postelectorals que han suposat la reedició del tripartit al govern de la Generalitat.

Un tripartit que “han refet en només 3 dies”, que “estava cuinat i precuinat abans de les eleccions” malgrat “l’amagaven”. Per això, “governarà Catalunya una persona que no ha estat capaç de guanyar a les urnes”, ha dit Mas, que considera José Montilla “el gran perdedor a ulls del poble”. La reedició del tripartit suposa, a criteri del líder nacionalista, “una merma en la qualitat democràtica” de la vida política catalana i una sensació de “frustració, engany i fatiga” en molta gent que “a hores d’ara es planteja no tornar a votar”. I és que Mas considera la baixa participació “una prova” de la decepció que ha generat el tripartit.

CiU ha guanyat les eleccions per vuitena vegada consecutiva”. Amb aquesta afirmació Mas ha dit que CiU ha guanyat en nombre de vots i també en nombre d’escons. Amb més de quatre punts de diferència i més d’onze escons respecte el segon. Mas també ha dit que la federació ha guanyat a les quatre circumscripcions electorals així com també a la capital de Catalunya, Barcelona ciutat.

A ARENYS DE MUNT vam aconseguir pràcticament el 40% dels vots a una distància considerable de la segoan força. A tots i a tToes gràcies per la vostra confiança.

L’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

La Diada Nacional de Catalunya és l’ocasió, cada any, per recordar que el nostre país continua aspirant a gaudir dels drets i dels reconeixements que corresponen als pobles lliures. L’11 de setembre de 1714 va suposar que les nostres llibertats nacionals quedessin hipotecades per una llarga repressió política i militar, va significar també l’eliminació de la nació catalana  prohibint-ne la llengua i abolint-ne les institucions. Una repressió que va finalitzar quan al 1979 es va aprovar l’Estatut d’Autonomia per Catalunya, un Estatut que va néixer en part, d’una demanda massiva dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que van sortir al carrer per tal de recuperar la sobirania del poble català.

Aquest Estatut va permetre de manera progressiva que Catalunya disposés d’una eina per recuperar les institucions, les llibertats nacionals, la llengua i la cultura catalanes i per créixer com a país, així com disposar de nivells d’autogovern que permetessin aquest desenvolupament.

Aquest Estatut però, ara ja forma part de la història del nostre país. El passat 18 de juny el poble català va aprovar per una àmplia majoria un nou Estatut. Un nou Estatut que ha permès que Catalunya es pugui dotar d’una eina que ens dóna més finançament, més autogovern i una eina que ens reconeix drets que fins ara no ens eren reconeguts així com també suposa un avenç important per als municipis. Un Estatut que ara cal desenvolupar i que ens ha de permetre fer front als reptes de futur que tenim per endavant i que són molts. La globalització, les noves tecnologies, la deslocalització d’empreses, la immigració i la crisi de valors, per exemple, constitueixen reptes molt importants als quals cal que hi donem una resposta positiva, perquè sinó correm el perill de deixar de ser un país de referència, i enterrar el model català, de Catalunya com a motor d’Espanya i estímul d’Europa, de Catalunya com a societat moderna i de progrés.

Malgrat tot, hem de seguir treballant. Hem de poder regular el contingent d’immigrants que arriben als nostres municipis sense haver de passar per Madrid i hem de poder tenir plenes competències en la gestió de l’aeroport de Barcelona perquè no tornem a viure els incidents que s’han esdevingut aquest estiu.
Necessitem ser un país que pugui fer front a tots els reptes que se’ns presentin, ara són sobretot la immigració i la gestió de les infraestructures, però en el futur en seran d’altres.

Aquest Estatut però no és un punt i final, és un punt de partida. És un punt de partida i una referència per aquesta i futures generacions de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que aspiren a veure una Catalunya més sobirana i amb un ple reconeixement de tots els nostres drets.

El proper 1 de novembre se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya.
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenim la responsabilitat d’escollir un govern que demostri que té capacitat i experiència per desplegar l’Estatut aprovat i que alhora gestioni els reptes que s’esdevinguin.
Un govern seriós que recuperi el prestigi del nostre país i el bon govern. Un govern, en definitiva, que escolti els seus ciutadans i ciutadanes tot sabent donar resposta a les seves necessitats i demandes. Un govern liderat per persones compromeses amb el país, amb la seva història, cultura i tradicions. Un govern que sigui, en definitiva, garantia de la Catalunya que tots mereixem. Un govern estable que garanteixi una Catalunya de futur.

Ara el nostre país, Catalunya, - després de l’aprovació del nou Estatut, i de la demostració que és un país sense lideratge i direcció, en un procés d’arribada de nova gent amb un total desconeixement de la nostra realitat -, es troba en un moment molt important. Un moment en el que s’ha d’apostar de forma clara per seguir avançant nacionalment, primer desplegant de forma ràpida i efectiva el nou estatut, però sobretot tenint molt clar que la prioritat del govern i del país és ser una nació.

Aconseguir això només és possible des de la plena independència i mans lliures respecte a interessos polítics de l’Estat espanyol. El sucursalisme ha estat un dels principals mals que ha patit el nostre país. El futur del nostre país, ha d’estar en mans d’aquella gent que té clar que Catalunya és una nació i, alhora, assegurarà un govern i lideratge sense dependències i totalment lliure per defensar exclusivament els interessos dels catalans i catalanes.

Fes-nos arribar les teves inquietuds, suggerències, queixes, etc. Nosaltres les vehicularem a través del grup municipal de CIU a l’Ajuntament d’Arenys de Munt o a instàcies superiors com el parlament de Catalunya, etc. Ens ho pots fer arribar al nostre local o a l’adreça electrònica: arenysdemunt@ciu.info

CLICA LA IMATGE PER ANAR A LA CAMPANYA

CiU aconsegueix un millor finançament per a
Catalunya, i el reconeixement de nació

L’objectiu a assolir els propers anys és l’horitzó marcat
pel Parlament el 30 de setembre de 2005
El pacte Mas-Zapatero no només ha desencallat l’Estatut de Catalunya, sinó que també s’ha assolit un
acord que suposa un important salt endavant per Catalunya. Si CiU no s’hagués fixat un objectiu ambiciós
i a llarg termini durant la redacció de l'Estatut a Catalunya, ara no s'hagués pogut aconseguir un
acord satisfactori pel país. D'haver triomfat les tesis del PSC-PSOE, i en part també les d'ERC, que pretenien
aprovar al Parlament un Estatut de curta volada, ara estaríem parlant d'un avenç imperceptible de
l'autogovern de Catalunya.
1. El trencament del model fins ara
vigent. És un model nou perquè es limita
la solidaritat, Catalunya surt de la
Lofca, i s'inicia, inevitablement, el camí
cap a una única agència tributària a
Catalunya.
2. Agència tributària catalana. Fins
d'aquí a dos anys, a Catalunya hi haurà
una agència tributària catalana i una
d'espanyola. El 2008, es crearà un
consorci entre la Generalitat i l'Estat,
que s'encarregarà de recaptar l'IRPF,
l'IVA i els impostos especials.
Mentrestant, l'agència espanyola seguirà
recaptant l'Impost de Societats. L'agència
consorciada, que inicialment tindrà una
composició paritària Generalitat-Estat,
acabarà tenint una composició proporcional
al percentatge d'impostos recaptats
per cada nivell institucional. Així, per
exemple, si Catalunya recapta el 60% del
total dels impostos, i l'Estat el 30%, la
composició de l'agència haurà de ser
60%-30%.
3. Nova cistella d'impostos per a
Catalunya.
IRPF. La Generalitat obtindrà el 50% d'aquest
impost, en lloc del 33% actual.
IVA. Es passa del 35% al 50%.
Impostos especials (alcohol, tabac i
carburants). Un 58% de la recaptació es
quedarà a Catalunya, en lloc del 40%
vigent.
4. Inversió en infraestructures equivalent
al PIB. El govern espanyol es
compromet que la inversió a Catalunya
durant els propers set anys sigui idèntica
al nostre Producte Interior Brut (18,5%).
Així, Catalunya rebrà entre 2.600 i 3.000
milions extres per inversions fins al
2014.
5. Revisió dels criteris de solidaritat
- En cap cas l'aportació a la solidaritat
farà variar el rànquing de comunitats en
renda per càpita.
- Per primera vegada, s'atorga un caràcter
finalista als fons d'anivellament per a
les comunitats més pobres