El dissabte 28 de juny, és el dia de l'orgull lèsbic, gai, bisexual i transexual.

Ens alegrem d'anunciar que després de varis anys de lluita i diferents actes arreu del Maresme i el Barcelonès Nord, aquest any celebrarem aquest dia festiu a Badalona, al carrer Juli Garreta 6 (local d'ERC) a les 10:00h del matí.

Organitzarem unes jornades de formació sobre les llibertats sexuals, amb diferents xerrades i debats, passi de pel·licula, dinar, i sortida a la manifestació unitària que es farà a Barcelona.

El dinar consistirà en una botifarrada, arròs a l'olivada i beguda i costarà 5€ per persona. Si hi voleu assistir, confirmeu assistència a associacio_larmari@hotmail.com

Durant l'acte, presentarem un dossier sobre la realitat del moviment lèsbic, gai, bisexual i transexual. Qui vulgui rebre'l, ens el podrà demanar.


US HI ESPEREM!

La llibertat individual és la millor bandera.

A la totalitat del nostre món, són milions les persones que encara romanen tancades sota l'anomenat armari. "Com sortir?", "Em convé sortir?", "Què em passarà si surto?", "Em respectaran igual?", “Què hauré de fer i com m’hauré de comportar a partir d’ara?”... Són preguntes freqüents en la ment d'un homosexual que no ha obert les portes del seu armari. Quant a la conveniència els experts dirien que  no hi ha altra solució que sortir de l'armari. Si no es surt, és viure cremant-se el cor i marcint-se les fulles de la passió, és voler ser lliure i no poder, és voler ser feliç i no trobar la manera. És estar tancat en vida. La manera de confessar o de deixar veure l'orientació sexual d'un mateix no té per què seguir un model uniforme. És segons la persona, segons les situacions. Cadascú és diferent, per tant hi ha fórmules diferents, però el que s'ha de tenir molt clar és que l'homosexual, ha d'acceptar-se a ell mateix i alhora ser respectat pel seu entorn tal com és i sentir-se segur d'ell mateix. Aquest és el punt inicial. Un dels primers problemes de qualsevol homosexual, transexual o bisexual, és que de vegades es té la sensació que les persones del teu voltant, no t'acceptaran tal com ets, però a mesura que vas sortint de l'armari,  t'adones que si, que no tenen cap inconvenient que a ell o a ella li agradin les persones del teu mateix sexe, al cap i a la fi és la seva vida privada i a les persones que té al voltant, no els hauria d'afectar les decisions que prengui. Els bisexuals poden tenir en aquest punt una mica més de problemàtica, doncs aquesta societat monògama els exigeix decantar-se per un dels dos sexes. Per això justament, la lluita pel respecte dels bisexuals, ha de ser i és més forta. La visibilitat és la millor defensa i la millor demostració que no és gens dolent estimar a dues persones.

Pot ser que a qui més li costi assimilar-ho, sigui als pares, però no és res greu ni preocupant, ho solen acabar acceptant sense problemes, encara que de vegades sigui qüestió de mesos o anys. Alguns recomanen confessar l'homosexualitat o bisexualitat de manera contundent i ferma. D'altres creuen que és millor dir-ho suaument i amb tranquil•litat, evitant alteracions en la conversa. Però qui millor ho sap és l'individu en qüestió a punt de sortir de l'armari, doncs ell és qui coneix a les persones a les quals els parla. A lluita per la normalització i la igualtat, cal prendre's l'assumpte amb naturalitat. No es tracta de reunir a tots els companys de treballs o d'estudis per a dir-los: "Sóc homosexual" Ningú va dient per aquí: "Sóc heterosexual".

Una alternativa menys violenta, per la dificultat dels cercles socials en el que vius, és explicar-li a algun amic o familiar i sol•licitar la seva ajuda. Sentir-se recolzat des del primer moment, ajuda moltíssim a no caure en un cercle de depresió. Però una vegada fora de l'armari, o en procés de sortir d'ell, és millor parlar de les tendències sexuals amb la major naturalitat possible. Si l'Arnau diu que va a visitar a la seva novia Eva, l'Andreu pot dir que la setmana que ve tindrà un sopar romàntic en un bon restaurant amb el seu xicot Manel, o l'Elsa pot dir que demà tornarà d'un petit viatge la noia que li agrada, o en Ricard dir que aquesta nit farà l'amor amb el seu novio Gerard i la seva millor amiga Raquel. Són aquestes coses les quals acostaran a la normalització, i no el fet d'estar sempre repetint "sóc homosexual", com qui diu que és un marcià, ni el recloure's en tot moment en guetos per a escapar a una realitat que hi ha ara que no agrada, i contra la qual hem de plantar cara.

(Fragment de l'extens estudi realitzat per l'Armari, sobre la realitat del moviment lèsbic, gai, transexual i bisexual i que es presentarà el dia 28 de juny).

La dotzena edició dels jocs esportius europeus d'homosexuals, lesbianes, bisexuales i transexuales, els anomenats EuroGames, inclouen competicions de badminton, bitlles, golf, hoquei, marató, ball, tennis, futbol, voleibol, lluita, natació i boxa tailandesa, entre d'altres amb participació d'afeccionats i professionals.

Barcelona acollirà properament els EuroGames entre el 24 i el 27 de juliol, pel que serà la primera vegada que aquesta cita es celebrarà en una ciutat del sud d'Europa.

A més de desafiar als participants a superar-se en l'esport, els EuroGames pretenen fomentar l'acceptació i integració dels homosexuals, lesbianes, bisexuales i transexuales en la societat. Igual que en els Jocs Olímpics, els EuroGames començaran amb una cerimònia d'obertura en la qual els atletes es presentaran al públic. El país que més atletes aportarà és Alemanya (1.000), seguit d'Holanda (668) i Bèlgica (394). Malgrat dirigir-se a atletes europeus, també participaran esportistes de països no comunitaris, com Estats Units, Uganda, Mèxic, Austràlia, Brasil, Veneçuela i Argentina.

No només hi haurà competències esportives, sinó també està previst un ampli programa d'activitats culturals a través de les quals es mostrarà la diversitat de la comunitat gai en tots els seus aspectes. Entre elles estan concerts, exposicions, un festival de cinema, visites guiades per Barcelona, una gran festa de música electrònica i un col•loqui sobre homofòbia en els esports. Segons enquestes recents citades en la pàgina web d'EuroGames, entre un 5 i un 10 per cent de la població és homosexual, lesbiana o bisexual i per a molts d'ells l'esport és un element important en les seves vides. No obstant això, per culpa de la nostra orientació sexual diferent a la heterosexual de vegades som exclosos, discriminats o obligats a amagar una part important de la nostra identitat a l'hora d'exercir el nostre esport preferit.

Animem a tothom a que s'hi acosti per gaudir de la festa. Tothom hi està convidat!

logotip del col·lectiu

L'associació juvenil l'Armari és una organització nacional que des de finals del 2004 té com a eix fonamental la lluita per la igualtat plena i efectiva dels joves gais, lesbianes, bisexuals i transexuals en tots els àmbits socials i institucionals dels Països Catalans.







1.- IGUALTAT JURÍDICA. Apostem per la plena equiparació en drets i deures de totes les persones, per superar les barreres limitadores en l’exercici de drets o aquelles que ens obliguen a separar la societat segons la seva tendencia sexual, amb l’objectiu d’arribar a esdevenir un país lliure format de persones lliures i iguals davant la llei.

2.- ALLIBERAMENT SEXUAL I EMOCIONAL. Els canvis legals són, sens dubte, fonamentals per la normalització, però el principal obstacle a superar són els prejudicis socials i el conservadurisme moral. Per això defensem l’alliberament sexual i emocional de totes les persones, fet que passa per la normalització social de l'homosexualitat i la transsexualitat, al Principat de Catalunya i a tot arreu.

3.- ALLIBERAMENT NACIONAL. Creiem, però, que aconseguir l'alliberament sexual i la plena igualtat jurídica va estretament lligat a l’alliberament nacional de Catalunya, per esdevenir un país nacionalment lliure, econòmicament equilibrat, ecològicament sostenible i socialment just.

4.- COL•LABORACIÓ AMB LA RESTA DE TERRITORIS DELS PPCC. Des d’una perspectiva nacional, òbviament no oblidem la resta de territoris que compartim llengua, identitat, cultura i intercanvis socials i econòmics: els Països Catalans. Per això ens proposem una xarxa de col•laboració amb entitats del País València, les Illes Balears, la Franja, Andorra i la Catalunya Nord.

5.- DEFENSA GLOBAL DEL COL•LECTIU LGTB. Massa sovint es vincula la defensa dels drets LGTB només als gais, oblidant i silenciant la pròpia existència i les problemàtiques de lesbianes, bissexuals i transsexuals.
De la mateixa manera massa sovint es projecta un estereotip d’homosexual fals i superficial, sovint ridícul i vinculat al consumisme. Es presenta un model d’homosexual que correspon al d’homes joves, atractius, amb bona posició econòmica i amb un marcat sentit del bon gust, l’estètica i la higiene personal.
És voluntat nostra, d’una banda, trencar aquest monopoli gai en la reivindicació homosexual i transsexual, i, de l’altra, trencar els estereotips, que no representen al gruix del col•lectiu, i la mercantilització LGTB.    

6.- SOLIDARITAT EN FRONT LA DISCRIMINACIÓ. Les reivindicacions parcials poden ser fructíferes, però a vegades també estanques. Ens encasellen de forma hermètica perdent la nostra sensibilitat envers altres col•lectius també discriminats. Per això hem de potenciar l’esperit social i enfortir vincles amb d’altres moviments, com el feminista, per la defensa dels drets de la dona. Unir esforços davant reivindicacions legítimes que ens acostin a la plena igualtat de totes les persones alhora que ens possibilitin un coneixement global dels problemes que afecten la nostra societat.

7.- L’ASSOCIACIÓ DE L’ESQUERRA CATALANISTA. Volem ser un referent per a un gruix de gent que creiem que es troba orfe malgrat la diversitat d'associacions: un espai per tots aquells joves d’esquerres i catalanistes que vulguin comprometre's amb el moviment gai-lèsbic i transsexual des de la participació social i la incidència política.

8.- EL JOVENT COM A POTENCIAL HUMÀ. En concret, volem posar especial èmfasi al sector més jove, tot i que tothom hi és benvingut! Un sector sovint oblidat per les grans institucions i associacions institucionalitzades, apartant-los de l'associacionisme i fent-los caure en el passotisme. Un sector sovint també massa vulnerable a ser víctima dels seus propis prejudicis així com de les actituds homofòbiques.

9.- JUSTÍCIA SOCIAL. No n'hi ha prou amb fer cridòria des del carrer o grans declaracions d’intencions des dels despatxos polítics, perquè, per si mateix, un reconeixement de drets és paper mullat sinó s'omple de contingut. S'ha de traduïr en un reconeixement pràctic, tenint en compte les necessitats i l'especificitat del col•lectiu (a nivell laboral, educatiu, sanitari...).
10.- HUMANISME I ASSAMBLEARISME. Volem reunir sota una mateixa bandera una pluralitat de conceptes que configurin la nostra personalitat, com el d'assamblearisme, compartir, compromís social, participació política, fraternitat, diàleg, respecte, bon rotllo, equip, diversió... Una entitat és també una comunitat humana i un focus des del qual projectar uns valors humans, i el factor humà enforteix també la propia entitat.

11.- ACCIÓ I VISIÓ TERRITORIAL. El camp d'acció territorial és tot el Principat de Catalunya. Pretenem trencar amb aquell mal endèmic pel qual les entitats del col•lectiu LGBT no transgredeixen les fronteres de Barcelona i àrea metropolitana.
Nosaltres hem d’aspirar a arribar a tothom. És evident que a comarques resulta més difícil participar-hi activament, per una mentalitat rural conservadora més acusada, però és precisament aquest motiu el que fa necessari l'activitat a tots i cadascun dels pobles catalans per normalitzar el fet homosexual i transsexual.

12.- UNITAT DEL MOVIMENT. Per últim, malgrat les dificultat que s'hi troben, creiem irrenunciable el principi d'unitat del moviment. Hi ha certes dates i determinades temàtiques, on els interessos particulars i les diferències ideològiques han de ser aparcades per construïr un frotn comú. Per això hem de potenciar la coneixença entre les organitzacions i entre els seus membres, la col•laboració i la confiança mútua